Es distingeixen per la cua reduïda a un monyó, la cara negra, similar a la del gos, sense pèl i envoltada de pèls blancs i, en els mascles, per les natges sense pèl i de color blau porpra. Les orelles són negres i el pelatge marró grisenc tenyit de verd oliva. Les femelles, a més de ser més petites, no tenen color a les natges. La longitud és d'uns 66 a 70 cm, el pes del mascle ronda els 20 kg, mentre una femella pesa uns 12,5 kg.

És d'hàbits diürns i semiterrestre. Principalment viu a terra dels boscos buscant entre el mantell de fulles menjar que ha caigut de les espècies arbòries.

Diürns, arboris i terrestres. Els mascles són més terrestres que les femelles i els juvenils. La seva manera de caminar és quadrúpeda.

Posseeix un sistema social unimal, grups d'un mascle amb un grup de femelles, un mascle pot arribar a tenir més de 20 femelles. Els mascles emigren i poden romandre solitaris.

Durant el descans, els drils es lliuren a la coneguda maniobra de “facilitació social”: la desparasitació mútua. Per incitar les seves femelles a aquesta feina, el mascle dominant les toca lleument a la gropa i inicia una breu desparasitació, furgant entre el seu pelatge, que té la virtut d'estimular la seva companya a una tasca a la qual dedicarà molt més temps i meticulositat que el mascle.

Bostegen amb freqüència, mostrant els tremends canins. Tot i que no és una amenaça directa, sembla que el badall està al servei de subratllar la potència i l'agressivitat del mascle dominant.

Les vocalitzacions són molt comunes i inclouen un fort “graznit”. No s'ha pogut estimar l'extensió de la seva àrea de residència, però es creu que té una zona d'alimentació força restringida.