Tenen aspecte de gasela, presenten el dors marró o marró groguenc, més clar en anques, espatlles, coll i cap, i molt més clar als costats. Tenen la punta de les orelles negres, així com unes característiques ratlles a la zona del darrere i una línia mitjana a la cua.

Només els mascles presenten banyes que arriben a ser llargues, estretes, amb nusos poc marcats i separats a les puntes. Aquests s'arquegen primer cap amunt i cap a fora, i després, cap enrere i cap amunt.

Les femelles formen clans de 30-120 individus, amb àrees de deambulació que se solapen, en gran part, amb les àrees dels clans femenins veïns. Els mascles mantenen harens d'entre 15 i 20 femelles per aparellar-se i les seves cries, cosa que trenca la composició de les rajades, que es tornen a estructurar un cop acabada l'època de l'aparellament. Les rajades de solters tendeixen a ocupar zones allunyades dels territoris d'aparellament.

Tot i que són més actius durant el dia, presenten certa activitat nocturna. Tot i ser gregaris, ni les femelles ni els mascles formen associacions duradores. Els mascles adults més sans no toleren la presència d'altres mascles en presència de femelles en zel, cosa que provoca lluites.

Les femelles d'impala se separen del grup abans de parir, el part generalment passa a mig dia. Al cap d'1 o 2 dies, la mare i el nounat es reincorporen al ramat on els joves són agrupats en “guarderies” on juguen, s'empolainen i desplacen junts.