Lèmur de cua anellada

lèmur de cua anelada

Nom comú

Lèmur de cua anellada

Hàbitat

A diferència d'altres lèmurs que passen la major part del seu temps als arbres, el lèmur de cua anellada passa molt de temps a terra. Com a hàbitat prefereixen boscos de galeria i arbustos del gènere Euphorbia, encara que també poden viure en altres tipus de boscos i selves de Madagascar.
Característiques

Família

Lemuridae

Ordre

Primats

Classe

Mamífers

Gestació

120-135 dies

Nombre de cries

1 individu o bessons

P. Conservació

AEP

Dieta

S'alimenten de fruites, fulles, flors, herbes i, ocasionalment, insectes.

Vida

Al voltant de 27 anys a la natura i 30 en captivitat

Biologia i comportament

La característica més cridanera d'aquest primat endèmic de Madagascar és la seva cua llarga d'anells blancs i negres, que pot arribar a fer 60 cm de longitud. Presenta un pelatge de color gris, ventre blanc, musell fosc i taques negres al voltant dels ulls. Són animals arboris i terrestres, encara que passen la major part del temps a terra, mantenint-se actius principalment al matí.

El lèmur de cua anellada és un dels lèmurs més territorials que existeix, marcant el seu espai a través de l'olor que desprèn en fregar la cua contra glàndules fosques situades a la cara interna de l'avantbraç. En agitar la cua dispersa l'olor. Viu en grups socials entre 6 i 24 individus, on la femella sempre domina sobre el mascle. Les cries solen passar unes dues setmanes després de néixer agafades al ventre de la mare, posteriorment passen a l'esquena. Els membres del grup es comuniquen utilitzant diferents vocalitzacions per alertar possibles depredadors o per mantenir la cohesió del grup.

És una espècie amenaçada. El seu estat de conservació és en perill, degut principalment a la pèrdua del seu hàbitat per la desforestació i els assentaments humans. Hi ha programes de protecció dhàbitats naturals i de cria en captivitat que intenten solucionar aquest problema.

Algunes
curiositats

Aquests animals únics a Madagascar presenten curioses característiques, com la presència de urpes al segon dit de les seves extremitats del darrere, que utilitza per empolainar-se. A més, se'l pot observar en postures tan relaxants com prenent un plàcid bany de sol.