El lleopard té unes pupil·les molt dilatables que li permeten veure tant a la foscor com durant el dia. Posseeix forts músculs a les seves extremitats que actuen sobre les seves ungles retràctils i duríssimes, podent així enfilar-se fàcilment pels arbres de tronc més vertical. La seva llarga cua equilibra perfectament el carnívor en els grans salts que fa durant la caça o la persecució d'una presa.

El seu pelatge es camufla perfectament entre la pastura i els arbustos, així com al clarobscur del fullatge dels arbres on acostuma a passar el dia.

Viuen solitaris excepte a l'època de zel. No es pot parlar de territori en sentit estricte, sinó de zona de campeig d'un individu. Les trobades entre mascles són sovint cruentes, mentre que les mares, fills i germans semblen tolerar-se.

Caça preferentment de nit. La tàctica caçadora s'ajusta a dues modalitats: l'aguait i l'aguait. Les preses majors dels lleopards, són amagades al capdamunt dels arbres, per evitar furts per part de hienes i lleons, i per protegir-les dels voltors.

El lleopard menja amb exquisida neteja, gairebé sense tacar-se i sense esquinçar la peça que, a poc a poc, va quedant reduïda a una pell buida que jeu a terra o penja de la forquilla d'una acàcia. Si prop del festí hi ha una tolla o corre un rierol, interromp de vegades per uns moments el menjar i s'acosta a beure, però si l'aigua més propera és a certa distància no ho fa fins que sacia la gana.