Musaranya elefant d'orelles curtes

Macroscelides proboscideus

Nom comú

Musaranya elefant d'orelles curtes

Hàbitat

Aquesta espècie ocupa planes de grava en zones desèrtiques i semidesèrtiques, amb escassa vegetació herbàcia, matolls i arbustos baixos dispersos.
Característiques

Família

Macroscelididae

Ordre

Macroscelidea

Classe

Mamífers

Gestació

56 dies

Nombre de cries

1-2 cries, poques vegades 3

P. Conservació

Dieta

Es tracta d'espècie omnívora. Tot i que s'alimenta principalment d'insectes, que constitueixen el 48-88% de la dieta, també consumeixen parts de les plantes com ara: arrels, tubercles i brots, així com petites quantitats de llavors i fruits.

Vida

Tenen una esperança de vida de 1 a 2 anys en estat salvatge, podent assolir els 3-4 anys sota cura humana

Biologia i comportament

Són animals d'hàbits principalment crepusculars, que es refugien en pedaços de vegetació, en caus poc profunds excavats per ells mateixos o en caus abandonats construïts per altres espècies petites, generalment rosegadors.

És una espècie monògama i no migratòria, per la qual cosa la parella passa la major part de la vida en una mateixa àrea de campeig. Tot i això, cada membre de la parella passa la major part del seu temps independentment, per la qual cosa es considera solitària.

Poden reproduir-se durant tot l'any, encara que la majoria dels naixements es produeixen a l'estiu. Tot i que les femelles poden produir 21 o més òvuls per ovari en cada cicle, pel fet que les zones on es podrien implantar els embrions a l'úter estan molt limitades, la mida de les ventrades està restringida a 1 o 2 cries , que seran molt precoços en néixer: amb pèl, els ulls oberts i podent córrer poques hores després del seu naixement. No hi ha inversió parental directa, per la qual cosa la cura de la ventrada recau a la femella. Aquesta no construeix cap niu per a les cries, sinó que simplement cerca una àrea protegida. Tampoc no les vigila, ja que s'allunya de la ventrada la major part del temps, tornant una vegada al dia per alimentar-les.

El caràcter més cridaner de la seva anatomia és el musell molt mòbil i allargat, que utilitzen com una sonda en la recerca de preses invertebrades i que mouen a la recerca d'olors a l'entorn. Les preses són capturades i ràpidament introduïdes a la boca utilitzant la seva llarga llengua.

Algunes
curiositats

El nom comú “musaranya elefant” es deu, en part, a la semblança superficial del seu musell amb la trompa d'un elefant, encara que és completament diferent en termes de prehensibilitat o força relativa. De la mateixa manera que pot resultar una mica enganyós, ja que tampoc mantenen una relació evolutiva estreta amb les veritables musaranyes (pertanyents a la família Soricidae), sinó que es tracta de parents evolutivament molt llunyans. Per aquesta raó, a la literatura científica més recent també podries trobar-les amb el nom de “sengis”.