Aquesta gran au marina de bec groc brillant posseeix àmplies ales amb plomes blanques i extrems negres. A més, compta amb membrana interdigital entre els 4 dits i una important bossa gular al bec que utilitzen per capturar aliment. L'extensió de les ales també serveix com a mètode de termoregulació davant de l'excés de calor.

El pelicà comú segueix una curiosa estratègia de caça, molt rara a les aus, ja que és un mètode cooperatiu, de 8 a 12 pelicans es disposen en semicercle sobre l'aigua, envolten els peixos i els forcen a acostar-se a la superfície, moment en el que introdueixen el bec i la bossa gular a poca profunditat, capturant-los.

A l'hora de reproduir-se, sol escollir illes remotes o penya-segats inaccessibles per als depredadors. Els mascles realitzen espectaculars demostracions com a ritual d'aparellament per atraure les femelles. La formació de la parella, la selecció de la zona de nidament i la construcció del niu duren una setmana. Els nius són terrestres.

No dediquen gaire temps a alimentar-se, fent-ho a primeres hores del matí. La resta del temps ho passen sense fer res en particular, empolainant-se i banyant-se. Per això utilitzen bancs de sorra i petites illes.

Les poblacions del nord són totes migratòries. Altres poblacions són sedentàries, dispersives o nòmades, desplaçant-se per buscar llocs adequats per alimentar-se. L'època de cria té lloc a la primavera a les zones temperades, a tots els mesos de l'any a l'Àfrica i des de febrer a abril a les poblacions de l'Índia.