Té pelatge de truges llargues i el color pot variar des del marró vermellós fins al negre i, en general, es torna més fosc amb l'edat. A més, té una franja cresta de pèl blanc que li recorre el dors i que arriba sovint fins a les orelles; aquestes acaben en un floc de pèls llargs. El cap presenta un musell allargat característic, està truncat, no té pèls i els orificis nasals s'obren al disc terminal. El potamoc té dos parells de ullals que són el resultat del gran desenvolupament dels seus canins. Els mascles, especialment els més vells, presenten dues berrugues ben desenvolupades al morro. És un animal amb cos robust, mesura entre 1 i 1,5 m d'alçada a la creu, i pesa entre 46 i 130 kg; malgrat això, es mouen amb força rapidesa i són excel·lents nedadors.

Els potamocs són gregaris i viuen en grups familiars que s'uneixen sovint per formar grans pieres. Recorren el bosc en piares de 15 individus, trepitjant a la recerca de tubercles, arrels i invertebrats. Ocasionalment es reuneixen en grups temporals de fins a 60 animals, dins dels quals es produeixen moltes baralles entre mascles (capçals) per establir la seva dominància. Les excrescències òssies i berrugues de la seva cara protegeixen dels esmolats ullals parts més vitals, fent de les lluites un concurs de força sense sang.

Després de quatre mesos de gestació, la femella pari ventrada de nombre variable, en troncs buits o nius d'espessa vegetació. Durant els tres primers mesos els jabatos presenten franges grogues i fosques per camuflar-se i es fan els morts si són atacats; que s'ha perdut a les races domèstiques.

Són animals crepusculars i nocturns, descansant durant el dia entre matoll espès; moltes vegades es rebolquen en fang humit, ja que estar recoberts de fang els ajuda a regular la temperatura corporal.

Mengen tant matèria vegetal com animal, incloent insectes, larves, ous i carronya. La part més important de la seva alimentació la constitueixen matèries vegetals com ara arrels, bulbs, herba, llavors i fruits; fulla per qualsevol lloc a la recerca de menjar i pot arribar a destruir els camps de cultiu.