El rinoceront blanc del sud presenta un morro quadrat adaptat per pasturar. Porta sempre baixa el seu gran cap, té una gepa al coll i dues orelles punxegudes. Les dues banyes del rinoceront consisteixen en fibres còrnies d'aspecte de pèl que s'originen en papil·les dèrmiques, i són cimentades juntes per formar una sola banya.

Els mascles són sedentaris i territorials. Són solitaris, excepte a l'època d'aparellament, període en què acudeixen als grups que formen les femelles amb les cries. En aquest període, el mascle roman amb la femella entre 1 i 2 dies. Després d'un període de gestació de 16 mesos, neix el petit rinoceront, que a l'hora de vida és capaç de mantenir l'equilibri i seguir la mare. Romandrà amb la mare fins als tres anys, i han de passar 4 anys des del naixement d'una cria perquè la femella tingui la segona cria, cosa que provoca que la taxa de natalitat sigui relativament baixa.

El rinoceront blanc és exigent als seus requeriments d'hàbitat. Necessiten terrenys relativament plans, coberts d'arbustos i pastures. S'alimenten d'herba curta, però en arribar l'estació seca comencen a escassejar i consumeixen herbàcies amb tiges més llargues, com la civada vermella. També necessiten basses d'aigua permanents, per banyar-se cada dia amb l'objectiu de protegir-se de la calor i dels molestos insectes. Durant les hores de més sol es refugien a l'ombra dels arbres i desenvolupen la seva activitat principalment a l'alba i al capvespre.