Suricata

Suricata suricatta

Nom comú

Suricata

Hàbitat

Zones obertes i semiàrides, sovint rocoses i praderies. Viuen en caus propis o d'altres petits mamífers molt extensos amb múltiples entrades i càmeres on la temperatura es manté més estable i confortable que a l'exterior.
Característiques

Família

Herpèstids

Ordre

Carnívors

Classe

Mamífers

Gestació

70-80 dies.

Nombre de cries

3.

P. Conservació

AEP

Dieta

Insectívora, especialment escarabats, aràcnids i larves de centpeus, ocasionalment també s'alimenten de petits vertebrats (incloent llangardaixos i petites serps), ous i fruita.

Vida

Uns 10 anys.

Biologia i comportament

Els suricates són mangostes socials que viuen en grups familiars. Diversos grups familiars es poden unir i formar un grup. Són molt territorials, defensant el territori d'altres grups de suricates. Aquests grups estan formats per les parelles reproductores (una per família) i la seva descendència.

Els mascles marquen el territori amb les glàndules odoríferes anals. Amb l'ajuda de les urpes no retràctils, caven el terreny a la recerca d'aliment. Mentre el grup busca menjar, diversos suricates, anomenats sentinelles, estan atents per si algun depredador s'acosta. Els depredadors són detectats per la seva olor, i en aquell moment els sentinelles emeten un so d'avís als altres suricates perquè s'amaguin als seus caus. Quan passa una estona després de l'avís, els sentinelles seran els primers a sortir per veure si el depredador se n'ha anat, en aquest cas avisen els altres perquè segueixin buscant menjar.

L'empolainament entre suricates reforça els enllaços socials. Els individus mascles adults solen emigrar a altres grups. Els individus no reproductors del grup es dediquen a tenir cura de la descendència. A causa d'aquest fet ja que tenen cura dels individus adults i malalts, es diu que són uns animals extremadament altruistes.

Els suricates creen caus amb autèntiques xarxes subterrànies amb entrades múltiples que només les abandonen pel dia, quan busquen l'aliment.

Els depredadors naturals d'aquests animals solen ser àligues, falcons o xacals.

Algunes
curiositats

El patró de ratlles que tenen al llom és únic a cada suricata, igual que les nostres empremtes dactilars.

Si tenen fred poden regular la seva temperatura corporal enganxant una zona de la panxa, que no tenen gaires pèls, sobre roques o repantigant-se al sol.

Els nadons no poden orinar sense l'estímul que li donen les mares.

Encara que són animals diürns, només són actius en presència de sol, si està plovent romanen dins dels seus caus.