Amb una longitud de 32 a 45 cm i un pes mitjà d'uns 0,8 kg (les femelles) a 1,2 kg (els mascles) són els micos del Vell Món més petits. El seu pelatge és gris verdós per sobre i blanquinós per sota. El cap és rodó, amb unes orelles relativament grans i prominents, el morro curt i la cara sense pèl.

Té un sistema social multimale-multifemale. Els grups són de 20 a 70 individus que se subdivideixen en altres de més petits, possiblement nuclis familiars, poc jerarquitzats. Aquests subgrups els formen mascles, femelles amb cries, i femelles juvenils. No són territorials.

Són diürns i arboris. Dormen en arbres a prop dels rius i pantans. Quan són assetjats per un depredador es tiren a l'aigua i neden. Durant la nit els subgrups se subdivideixen i formen grups de 3-4 individus, i en despertar tornen a formar el subgrup. Durant el dia, quan el grup descansa, les femelles adultes i les cries se situen al centre del grup mentre els mascles i els juvenils se situen a la perifèria.

El seu repertori vocal és reduït, les veus de contacte són com de colom i les emeten en desplaçar-se o buscar aliment.

L'època d'aparellament va de gener a març i l'època dels naixements de juny a agost. Durant el zel, el perineu de la femella adquireix la seva màxima inflor per un període de 2 a 6 dies i durant l'embaràs es torna vermell. Després dels aproximadament 160 dies de gestació, donen a llum una sola cria. El nounat és gran i ben desenvolupat (200 g, el que representa ¼ del pes de la mare) i es desenvolupa ràpidament. En menys de 6 setmanes és capaç de menjar aliment sòlid i és independent als 3 mesos.