És la segona gasela Mhorr que neix durant l'estat d'alarma. Aquesta espècie va arribar a desaparèixer del seu hàbitat natural i va sobreviure gràcies al visionari conservacionista José Antonio Valverde.
La nova cria neix dins del grup reproductor valencià, compost per un mascle i tres femelles adultes, inclòs al programa de conservació internacional que lluita per salvar de l'extinció aquesta espècie en perill crític. La mare de la cria va néixer al Zoo de Rotterdam (Holanda), es diu Fleur i, des de la seva arribada a BIOPARC el 2014, ha tingut 5 cries el 2017, 2018, 2019 i 2020. L'última va néixer aquesta setmana i evoluciona perfectament baix les cures de la seva experta progenitora.
L'esforç i la dedicació de l'equip multidisciplinari que cada dia garanteix el benestar dels animals a BIOPARC està sent recompensat amb l'alegria de nous naixements. En aquesta ocasió es tracta de la segona cria de gasela Mhorr (Nanger dama mhorr) que neix durant l'estat d'alarma. L'espècie, convertida en una icona conservacionista, es va salvar de l'extinció gràcies als projectes de reproducció en captivitat que van ser engegats pel visionari científic espanyol José Antonio Valverde.
L'equip multidisciplinari del parc, encarregat de vetllar cada dia pel benestar dels animals, està rebent amb entusiasme els nombrosos i esperançadors naixements d'espècies amenaçades.
Sens dubte la bellesa d'aquest antílop, també anomenat gasela Dama, va despertar la curiositat del professor Valverde, que va arribar a la conclusió que “la cria en captivitat” era la solució perquè la gasela Mhorr no corregués el mateix tràgic fi que espècies extintes al Marroc i el seu Sàhara com l'ós, l'elefant, el lleó de Berberia, l'antílop búbal, o el serval orejilargo. Mentre se seguia exterminant les Mhorr al desert, va traslladar un grup a la península per iniciar el programa de reproducció a Almeria que finalment les va salvar de l'extinció. 40 anys després, aquesta espècie va tornar a Àfrica amb 5 iniciatives de reintroducció al Marroc (Parc Nacional Bou-Hedma i Domaine Royal R'Mila), Senegal (Reserva de Fauna de Guembeul i Reserva de Fauna de Ferlo Nord) i Tunísia (Parc Nacional de Bou Hedma).
Valverde conegut com “el pare de Doñana” va desenvolupar importants estudis ecològics sobre el Sàhara espanyol i diversos ecosistemes mediterranis. Als anys 60 va posar en marxa el treball de camp i l'obtenció d'exemplars de la gasela Mhorr, per iniciar als anys 70 un ambiciós projecte internacional de cria en captivitat que lluitava per garantir-ne la supervivència. L'estudi de la seva biologia i distribució en institucions zoològiques per crear diferents grups i prou variabilitat genètica va venir de la mà d'Antonio Cano. Finalment, amb la direcció de Mar Cano, es va aconseguir el somni de tot conservacionista, el “retorn” al seu hàbitat, d'on mai no hauria d'haver desaparegut, procés que arriba fins als nostres dies.
Històries com la de Valverde i la gasela Mhorr ens recorden la importància del compromís personal i d'un grup de persones cooperant amb una finalitat comuna per a la conservació de la biodiversitat del planeta.
