Nascut l'abril de 2019 a BIOPARC Fuengirola i rebutjat per la seva mare, el petit Djibril porta una valuosa càrrega genètica, que és clau per a la salvació de la subespècie a què pertany, i ha portat a desenvolupar una nova estratègia de criança per al posterior adopció. Durant més de 15 mesos els treballs coordinats entre els BIOPARC de Fuengirola i València han aconseguit la seva integració al grup de ximpanzés de BIOPARC València.
El compromís amb la conservació de les espècies amenaçades mai no havia tingut tant sentit com ara. I mai no havia estat tan important difondre notícies amb final feliç; notícies on la natura ens sorprèn i mostra el poder dels instints de supervivència i protecció. Són belles i esperançadores històries, fruit de l'esforç, la dedicació i l'amor pel seu treball de persones i institucions que mostren la seva responsabilitat amb el benestar animal. BIOPARC Fuengirola i BIOPARC València són els dos centres de referència europeus en la conservació del Chimpancé Occidental (Pa troglodytes verus), subespècie en perill crític d'extinció i única subespècie entre els ximpanzés amb un programa europeu de reproducció d'espècies amenaçades (EEP).
L'inici: tot comença a BIOPARC Fuengirola a final del 2018, en comprovar que la parella de ximpanzés formada per Napo i Kika esperen una cria. Napo va néixer a BIOPARC Fuengirola i Kika va ser capturada a la selva quan era un nadó, després de matar la seva mare. Sotmesa a continus abusos físics i psicològics amb l'objectiu d'explotar-la com a reclam fotogràfic en un circ, va ser rescatada per la Guàrdia Civil. La seva genètica és valuosíssima pel seu origen, Àfrica, ja que els seus gens no estan representats a Europa, no té parents propers. El seu embaràs suposava una gran esperança per a la perpetuació de la subespècie, gravíssimament amenaçada d'extinció en el medi natural.
La unió dels instints de protecció i de supervivència han fet que la seva tia Eva, que va ser criada a mà i mai no havia estat mare, adopti Djibril com si fos fill seu. Ara, ja incorporat a la seva nova família, podem veure'l jugar amb el seu cosí Coco a BIOPARC València.
Un nadó que és un raig d'esperança per a la subespècie: en abril del 2019 neix el petit Djibril i la seva mare Kika, que no va poder aprendre el comportament maternal, ho rebutja. No sap com tenir-ne cura i no vol aprendre. Després de múltiples i infructuosos intents perquè ho accepti, l'equip tècnic de BIOPARC, en coordinació amb els responsables de l'EEP, decideixen cercar una mare adoptiva perquè el petit creixi amb els seus congèneres. Això comporta una delicada tasca i una implicació total de l'equip de cuidadors durant tot el procés d'adaptació. Calia garantir l'adequada criança del nadó perquè no es repetissin els problemes de comportament de la seva mare. Criar el nen suposa carregar-lo, alimentar-lo, mantenir-lo net i sa, fer-lo sentir segur i estimat. I s'ha de fer en presència d'altres ximpanzés, perquè aprengués d'ells, escoltés el seu llenguatge, els veiés, fes olor i sentís en tot moment, i no creixés com un nadó humà, sinó com un ximpanzé.
La cerca d'una mare adoptiva: calia trobar a Europa una femella amb experiència o que hagués perdut un fill recentment. La millor opció era a BIOPARC València amb la femella Malin. així, Djibril es trasllada al juliol de 2019 i s'inicia el seu llarg i “perillós” període d'aclimatació de manera gradual. Acompanyat les 24h i utilitzant tècniques per minimitzar la “humanització”, comencen els contactes visuals amb el nou grup perquè mantingueu l'empremta de la seva espècie i posteriorment motivar l´acostament de la futura mare adoptiva.
El repte de l'aprenentatge de Djibril: atès que els ximpanzés perllonguen la lactància més de dos anys, calia ensenyar a Djibril a respondre voluntàriament a l'estímul del biberó que, fins i tot ja integrat al grup, hauria de continuar prenent. L'aprenentatge de llargs mesos, unit al contacte progressiu amb els ximpanzés, ha tingut un resultat òptim.
Un canvi d'estratègia sorprenent: el següent problema era bregar amb les estructures socials d'aquests intel·ligents grans simis, on els rols són importantíssims i la separació o actuació sobre qualsevol membre ha de basar-se en l'experiència i el coneixement previs. Comencen les juntes físiques separant els animals i, amb gran desesperació per a l'equip, Malin no mostra interès pel nadó. Tot i això, reneix l'optimisme quan una altra femella, Eva, manifesta afecte, instint de protecció i apropament. Aquesta situació inesperada redefineix l'estratègia per intentar que l'Eva fos la mare adoptiva.
Una transformació generada pel benestar animal: Eva va néixer el 1995 a l'antic Zoològic de Fuengirola. Va ser criada a mà perquè en aquells obsolets recintes el mascle era molt agressiu amb les cries. Amb la nova gestió de l'empresa espanyola Rain Forest, centrada en el benestar animal, i la transformació en un BIOPARC, va haver-hi un canvi radical en el comportament del grup. Eva es va incorporar i va assimilar els costums de la seva espècie i va aprendre la criança natural dels germans. Tot i no haver estat mare, donava noves esperances perquè atengués Djibril diligentment.
El llarg procés de les “juntes” per evitar una desgràcia: conèixer el caràcter de cada individu i el comportament social dels ximpanzés ha estat fonamental en cada pas. Igualment important han estat la tenacitat, la vocació i la infinita paciència dels equips de BIOPARC Fuengirola i València, per entendre que el procés necessitava temps i que una decisió anticipada podia desencadenar un final fatal. Així, ponderant i consolidant cada moviment, se segueix la tàctica d'acostumar Eva a quedar-se sola amb el nadó. S'aconsegueix refermar els seus llaços i, a partir d'aquell moment, es va incorporant, un per un, la resta del grup. Primer la germana d'Eva, Noelia, i el seu fill Coco. Posteriorment les femelles Malin i Py i, finalment, el moment més delicat, el gran mascle, Moreno i la germana més petita d'Eva, Natalia, els membres amb més rang social al grup.
L'ensenyament de la naturalesa: l'instint de supervivència del petit Djibril i l'instint maternal de la seva tia Eva han unit aquests dos ximpanzés que havien estat criats a mà en circumstàncies molt diferents. Ara, un any després de la seva arribada al parc, Djibril ha trobat una nova família i podem veure'l jugar i gaudir amb el seu cosí Coco al recinte del bosc equatorial de BIOPARC València.
La coordinació dels BIOPARC Fuengirola i València i el paper de la Fundació BIOPARC, un motiu d'esperança per a la subespècie: el compromís amb la conservació de la natura i les espècies en perill d'extinció implica, avui dia, treballar paral·lelament en dos àmbits: d'una banda, a través dels programes internacionals de reproducció (EEP), que intenten garantir la supervivència de les espècies. És el que es coneix com conservació ex situ. Aquestes accions comporten realitzar tot el necessari per garantir el màxim benestar de cada animal i, alhora, gestionar les poblacions que es troben en captivitat prioritzant-ne el valor genètic, per fer-ne viable el desenvolupament i evitar consanguinitats. D'altra banda, donar suport i desenvolupar projectes de conservació in situ, els que es duen a terme al medi natural per evitar la desaparició de les espècies i els seus hàbitats naturals.
Avui, el treball conjunt de BIOPARC Fuengirola i València aconseguint una família d'adopció per a Djibril revitalitza la genètica dels ximpanzés occidentals en captivitat, aportant un futur mascle reproductor molt valuós. En paral·lel, el suport de la Fundació BIOPARC al Projecte Nandoumary de l'Institut Jane Goodall al Senegal, està aconseguint recuperar i conservar l'hàbitat natural de la subespècie i els grups de ximpanzés que hi viuen. La unió de les dues forces dóna noves esperances al futur dels ximpanzés occidentals en un exemple palpable de la importància dels dos pilars en què avui dia es basa la Conservació.
