La complexa intervenció artística i tècnica incorpora grans estructures arbòries de formigó tematitzat per afavorir els cinc dominis de benestar animal. BIOPARC segueix l'enfocament científic i global de conservació, amb les actuacions in situ de la Fundació i albergant el grup més gran d'Espanya de ximpanzé verus. Les cries recents, Cala i Ekon, aporten esperança a aquesta subespècie en perill crític d'extinció.
Una de les característiques que ha convertit BIOPARC València en un dels millors parcs de conservació d´animals del món és la capacitat de recrear la bellesa de la natura salvatge unint tècnica i art. Tot amb l'objectiu de aportar el màxim benestar als més de 6.000 animals de 150 espècies i oferir-ne una experiència única i transformadora a les persones, per divulgar i despertar la cura del nostre meravellós planeta.
Complexa actuació de naturalització pel benestar dels ximpanzés
La complicada actuació a el recinte de ximpanzés és el millor exemple d'aquest model “BIOPARC” de naturalització. Cada dia, els petits Ekon i Cala mostren la seva vitalitat explorant i jugant al si del grup més gran d'Espanya de la subespècie occidental (Pa troglodytes verus) En greu risc de desaparèixer.
Per garantir el seu desenvolupament òptim, un equip multidisciplinar d'arquitectura, enginyeria, veterinària, biologia i art ha treballat durant mesos per incorporar dos imponents elements arboris de formigó tematitzat amb gran versemblança, fins al punt que molts visitants se sorprenen en descobrir que no són reals. En conjunt, el doble repte d'abordar la cura animal amb components físics especialitzats i sota la directriu integral de els cinc dominis de benestar: estat mental, comportament, salut, nutrició i entorn.
El desafiament per l'envergadura de les estructures i la dificultat de la seva execució s'ha resolt amb èxit. Després de la fase de creació amb esbossos, disseny tridimensional i càlculs topogràfics, en una zona especialment habilitada, s'han “fabricat” aquests dos arbres amb un esquelet de ferro i mallat recoberts amb formigó modelat i esculpit amb cura per aconseguir les textures i acabats desitjats, així com en el tractament cromàtic.
Posteriorment s'afronta el procés d'integració a la zona que recrea la selva africana, que ha exigit una planificació logística acurada i una estreta coordinació entre els diferents equips implicats. Les dimensions de l'arbre vertical arriben a 10,5 tones, 10,5 metres d'alçada i 5 d'amplada, i l'horitzontal supera les 7 tones. Ambdós objectes de gran tamany han hagut d'assemblar-se per fases i traslladar-se mitjançant dues grues de gran capacitat per a la seva col·locació definitiva.
Els arbres artificials contenen molts elements d'enriquiment ambiental
Sempre amb la visió de la responsabilitat en l'atenció dels animals, es projecten aquestes intervencions. En aquest sentit, si la pròpia carcassa amb les lianes suposa un entorn més estimulant i promou conductes naturals com la grimpada i l'escalada fonamentals per a la seva activitat diària, el seu interior amaga recursos de enriquiment ambiental destinats a fomentar altres instints. Les “caixes-puzle”, tipus trencaclosques, termiters i altres racons són menjadores farcits d'aliments com fruits secs, llavors, mel o iogurt que requereixen fins i tot la construcció d'eines per part dels animals per obtenir-los, cosa que prolonga el temps de cerca, encoratja les seves capacitats mentals i reprodueix els seus patrons de nutrició.
Conservació ex situ i conservació in situ a través de la Fundació BIOPARC
L'obra cobra més rellevància pel compromís de BIOPARC amb la biodiversitat i la protecció del ximpanzé verus catalogat en perill crític d'extinció a la Llista Vermella de la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura (UICN). Seguint els criteris científics d‟aquesta organització, s‟actua sota l‟estratègia One Plan Approach (enfocament de pla únic) que valora de forma integral les poblacions d'animals, tant les que viuen al seu hàbitat com les que romanen sota cura humana.
D'aquesta manera el parc valencià participa notablement al programa europeu (EEP) que tracta de garantir-ne la supervivència amb la cria controlada que consolidi una població “de reserva” genèticament viable. Paral·lelament, la Fundació BIOPARC amb Tacugama (Sierra Leone i Guinea) lluiten per aconseguir la connectivitat dels hàbitats d'aquest primat, integrant la conservació de la biodiversitat amb el desenvolupament sostenible de les comunitats locals.
