L'equip tècnic de BIOPARC València ha comptat amb la col·laboració d'especialistes de les Universitats CEU-Cardenal Herrera i Catòlica de València per dur a terme una actuació davant els problemes en un queixal d'Ami, una ronyonera del parc valencià. 

Dilluns passat 5 a BIOPARC València es va procedir a realitzar una intervenció clínica a Ami, una femella de rinoceront blanc de 5 anys i 1.300 kg de pes. Aquest animal va arribar des de Kolmarden Wildlife Park (Suècia) l'octubre del 2023 i des de llavors l'equip tècnic ha realitzat controls preventius rutinaris per assegurar-ne el màxim benestar i que es trobava en bones condicions de salut.

Aquest trasllat es va fer per recomanació del programa de conservació (EEP) de l'Associació Europea de Zoo i Aquaris, que va considerar prioritari el paper de BIOPARC reforçant el grup de cria controlada d'aquesta espècie, format per tres femelles més, Nombula (20 anys) i Kwanza (5 anys) i el mascle Martin (30 anys).

Fa 10 dies el personal de cura animal va començar a detectar un petit sagnat per la boca quan mastegava i en menjar el fenc formava boles d'aquest aliment, cosa que era indicativa d'algun problema als queixals. Com ja havia patit un problema semblant, s'inicià immediatament l'organització d'una nova intervenció. Per al procediment, es va comptar amb la col·laboració de veterinaris clínics de medicina equina de les Facultats de Veterinària de la Universitat CEU-Cardenal Herrera i de la Universitat Catòlica de València.

Les característiques del rinoceront requereixen un protocol adaptat a les dimensions i pes, per la qual cosa a primera hora del matí l'equip de veterinaris de BIOPARC València va procedir a anestesiar la femella i un cop completament adormit, estabilitzat i monitoritzat, es va començar el procediment a la boca. Per això professionals del CEU van realitzar dues endoscòpies, la primera a les fosses nasals i es va poder comprovar que no hi havia cap lesió; la segona a la cavitat oral per investigar el problema de queixal i el possible origen del sagnat.

Es van trobar diversos pics als queixals, així com una petita lesió en una. Va ser llavors quan el personal de la UCV, va procedir a llimar els queixals afectats per evitar que segueixin causant problemes de masticació. Cal destacar la professionalitat i la coordinació dels especialistes d'ambdues universitats que van treballar de manera conjunta per revisar tota la boca i comprovar que no hi havia cap altra lesió que pugui causar problemes. Després d'una actuació d'aproximadament una hora es va despertar l'animal, que es va incorporar al cap de pocs minuts d'una manera molt suau i tranquil·la.

L'endemà al matí, Ami mostrava molta millor actitud, gran gana i es va menjar tot l'esmorzar que l'equip de cura animal del BIOPARC li havia preparat. Per tant, després de la revisió veterinària, es va donar accés a la instal·lació exterior juntament amb la resta dels rinoceronts, zebres, i estruços, trobant-se a la vista del públic.

El grup format per un mascle i tres femelles forma part del programa internacional de conservació d'espècies amenaçades (EEP), que té com a objectiu la preservació d'aquesta emblemàtica espècie inclosa a la Llista Roja de la UICN i que pateix una mitjana de 1.000 morts any per la caça furtiva.

Aquest tipus de problemes als queixals són típics en cavalls, motiu pel qual comptem amb l'ajuda de professionals de medicina equina. Els rinoceronts tenen moltes similituds anatòmiques amb els cavalls, el sistema digestiu és molt semblant, a diferència dels remugants que tenen l'estómac dividit en 4 cambres, cavalls i rinoceronts compten amb un estómac amb una única cambra. A més, el creixement dels queixals i el seu desgast són també molt similars. Per aquests motius, trobem moltes patologies típiques en cavalls, que també poden passar en rinoceronts.

El rinoceront blanc del sud (Ceratotherium simum simum) està inclòs a la Llista Vermella de la UICN (Unió Internacional per a la Preservació de la Natura) amb una població de 10.000 individus i amb una molt preocupant tendència decreixent. La seva principal amenaça és la caça furtiva per l'absurd, però lucratiu negoci que suposa amputar la seva prodigiós banya, símbol d'estatus social en algunes societats i al qual se li atribueixen falses propietats medicinals quan en realitat està format simplement per queratina, com els nostres cabells o ungles. L'horrible resultat és una mitjana de 1.000 rinoceronts morts cada any.

En BIOPARC podem admirar-los en un recinte multiespècie realment extraordinari, a la zona que recrea la sabana. Al costat dels quatre rinoceronts es troben altres espècies igualment incloses en projectes de preservació. L'estruç de coll vermell (Struthio camelus camelus), en perill crític d'extinció amb una estimació inferior a 1.000 individus; la zebra de Hartmann (Equus zebra hartmannae), també en una situació vulnerable; i diverses aus molt singulars com el marabú (Leptoptils crumeniferus), el pelicà (Pelecanus onocrotalus) i l'ibis sagrat (Threskiornis aethiopicus).