La Pitó de Seba, amb una mida que pot arribar als 8m de longitud, és capaç d'ingerir des de primats i cocodrils fins a antílops. Ahir van començar a eclosionar els primers ous d?aquesta impressionant serp africana.
Dimarts, 3 de setembre del 2013. El passat 1 de juny la femella de Pitó de Seba (Python sebae), efectuava la primera posada d'ous en Bioparc València. Durant 2 mesos s'ha pogut observar amb detall la incubació per part de la mare, una imatge que impactava els visitants en contemplar l'espectacular rèptil enrotllat i cobrint-ne una vintena d'ous. Després d'aquest període, el equip tècnic de Bioparc va retirar acuradament la posada per finalitzar el procés a la incubadora, mantenint un control exhaustiu de les condicions ambientals.
Ahir van néixer les primeres cries de Pitó de Seba. Els ous estan eclosionant a poc a poc i ja han nascut 4 serps. Amb un pes entre 70 i 100 grams, tenen una longitud de 45 a 50 cm. Les cries romandran fora de la vista del públic, en instal·lacions interiors, encara que sí que podem observar els seus progenitors en la recreació del subsòl de la sabana africana.
Aquesta mena de serp és la més gran d'Àfrica, té una mida mitjana de 5 metres de longitud, podent assolir fins als 8m. i uns 100kg. de pes. S'alimenten principalment de vertebrats terrestres, als quals captura d'una mossegada i reté tancant fermament les mandíbules, mentre el seu poderós cos s'enrotlla al voltant de la víctima, a qui impedeix respirar i mata per asfíxia.
A causa de la magnitud que aquesta espècie pot assolir, la seva poder de constricció es enorme el que us permet incloure en la seva dieta quan són adults animals de grans dimensions com primats, cocodrils, llangardaixos grans i antílops. Després d'aquesta ingesta poden passar uns quants mesos sense menjar.
Normalment se les pot reconèixer pel seu cap triangular de color marró negrós-gris amb dues bandes de color clar que formen una cridanera punta de llança amb la forma de la boca. Es tracta d'un rèptil admirat per la seva espectacularitat i la mitificació del nom. Encara que no és un animal amenaçat gràcies a la seva àmplia distribució geogràfica, principalment a tota l'Àfrica subsahariana, n'hi ha hagut una gran disminució daquesta espècie en els últims anys a causa de la caça per la seva carn i valuosa pell.
