Aquest nou grup reproductor, format pel mascle i 3 femelles, reforça el paper important del parc valencià en la preservació de l'espècie.
Els dos joves mascles Mohrr que van néixer l'any passat es desplaçaran a altres centres dins del programa europeu de conservació de la més gran i possiblement més bella de les gaseles africanes.
Dijous 23 d'abril del 2014. Fa uns dies va arribar a BIOPARC València amb fins reproductius un exemplar mascle de gasela Mhorr. S'incorpora al grup de gaseles que habiten la Sabana, tres femelles adultes i dos mascles joves fills de les anteriors.
les tres femelles van venir al febrer de l'any passat des de l' zoo de Rotterdam (Holanda): Fiona del 2008, Fleur del 2009 i Sissy del 2012. Dues van arribar prenyades i van parir 2 mascles que properament compliran un any. L'important paper d'aquests animals serà convertir-se en mascles reproductors d'una espècie extinta a la natura que, gràcies a l'esforç que s'està fent en la seva conservació, ha començat a reintroduir-se al medi natural. A més, per aconseguir un grup amb prou variabilitat genètica que garanteixi la pervivència de l'espècie cal evitar la consanguinitat, per la qual cosa aquest moviment es realitzarà en els propers mesos.
El nou mascle és un exemplar jove que procedeix del Zoo Aquarium de Madrid i arriba per tal de seguir reproduint aquesta mena de la que només existeix una població de 300 exemplars que viuen a 10 institucions zoològiques europees, 11 nord-americanes i 1 sud-africana.
Com que es tracta d'una espècie extinta el Centre de Rescat de Fauna Sahariana (CRFS) manté el llibre de registre a nivell internacional (International Studbook), així com el programa de reproducció (EEP) a nivell europeu dins del qual es troben aquests exemplars i al qual responen aquests moviments dindividus.
A excepció dels animals nascuts en captivitat, la resta tots descendeixen d'un grup d'11 gaseles rescatades del Sàhara espanyol pel professor JOSÉ ANTONIO VALVERDE, anomenat “el pare de Doñana” i que va desenvolupar importants estudis ecològics sobre el Sàhara espanyol i diversos ecosistemes mediterranis. Gràcies a aquest llinatge, s'estan desenvolupant 5 iniciatives de reintroducció al Marroc (Parc Nacional Bou-Hedma i Domaine Royal R'Mila), Senegal (Reserva de Fauna de Guembeul i Reserva de Fauna de Ferlo Nord) i Tunísia (Parc Nacional de Bou Hedma).
Els valencians tenim el “privilegi” de contemplar la bellesa de la gasela Mhorr a zona que recrea la Sabana, davant de rinoceronts, zebres i estruços. I també sentir-nos orgullosos de saber que els nostres mascles Mohrr valencians seguiran la saga d'una espècie que hauria desaparegut si no fos per l'afany i constància de conservacionistes i centres com Bioparc.
La gasela Mhorr (Nanger dama mhorr), sent la més gran d'aquests antílops, es troba extinta a la natura per la caça indiscriminada i és una de les tres subespècies de gasela Dama que antany vivien a l'àrid nord africà.
Les Mhorr arriben als 70 Kg de pes, i presenten llargues i esveltes potes, un llarg coll i característices banyes en forma de “s”. El seu pelatge és blanc níveo amb un mantell al coll i dors d'un elegant color castany vermellós. Es distingeix de les altres gaseles dama perquè aquest mantell castany cobreix tot el dors.
