La cria nascuda a principis de mes ha mort i l'equip tècnic del parc valencià està aportant la màxima tranquil·litat als ximpanzés en el seu natural període de “dol”. Es tracta d'un grup molt cohesionat, centrat ara a mantenir l'òptim desenvolupament de l'altre nadó que aviat arribarà a un mes de vida, recolzat per la presència del petit Djibril de 4 anys.
Tot i que les dades revelen una elevada mortaldat en cries de ximpanzés de tan curta edat, es tracta d'un fet desolador. Es tracta d'una espècie on els vincles socials i la cohesió del grup són fonamentals, per la qual cosa tots els membres es veuen afectats per aquests esdeveniments tristos. Necessiten un període de “dol” ia poc a poc assumeixen la realitat i la pèrdua, encara que la mare encara pot necessitar un temps per, fins i tot, desprendre's de l'inert cos. L'equip tècnic està molt afectat i només l'empenta de la primera cria que aviat arribarà al primer mes de vida i creix molt satisfactòriament, així com la presència i jocs del petit Djibril de 4 anys, els aporten el necessari ànim en aquests moments.
Des del naixement fa tot just 14 dies, el protocol de seguiment es va activar amb més intensitat en aquest cas doncs Natalia, la mare, ja havia perdut una cria el 2018. Es va establir el contacte amb el grup d'experts internacionals i, a més de l'observació directa, s'han utilitzat intensivament vídeos i fotografies de detall per comprovar si la criança es estava produint correctament. Les mamelles presentaven poc volum, però els mugrons i l'acte de mamar de la cria evidenciaven l'alimentació. El nadó ha mostrat una activitat normal fins al dia anterior, instant en què es va realitzar la molt limitada intervenció possible en aquestes circumstàncies i que no ha aconseguit evitar el desenllaç fatal.
Els BIOPARC de Fuengirola i València acullen el grup més nombrós d'Espanya de ximpanzés de la subespècie Pa troglodytes verus, en perill crític d'extinció segons la Llista Roja de la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura (UICN) i tenen un paper destacat al programa europeu per a la seva protecció (EEP). En aquest sentit, les decisions s'han de prendre de manera consensuada amb les persones responsables del projecte i tenint en compte les dificultats i les característiques d'aquesta peculiar espècie. Tot i el sentiment d'impotència, la realitat és que l'actuació només possibilita aportar medicació, ja que arrabassar la cria de la mare implicaria una perillosíssima anestèsia a diversos membres del grup i posar en greu risc la vida dels dos nounats.
Cal insistir que els animals que allotgen centres com BIOPARC no són mascotes ni estan domesticats. L'objectiu és la preservació de l'espècie aportant-los el màxim benestar i alhora afavorint el seu comportament i instint natural. En aquest sentit, cal assumir la part més tràgica per molt punyent que sigui per a les persones. Ara els esforços se centren a aportar la màxima tranquil·litat possible al grup, amb la certesa que ja han superat situacions similars. I també la il·lusió de veure créixer els petits sabent que representen esperança per a la supervivència de la seva espècie.
