Ami va arribar al parc valencià el 2023 per la rellevància del programa internacional de conservació en què participa BIOPARC davant el greu risc d'extinció del rinoceront i es va integrar ràpidament al grup. Tot i això, va desenvolupar importants problemes mèdics que es van anar agreujant progressivament i, davant el deteriorament irreversible de la seva salut en els últims mesos i després d'una avaluació exhaustiva, es va decidir practicar una eutanàsia per evitar el patiment. Pendent dels resultats definitius de lestudi histopatològic, les dades apunten a una malaltia fatal de la medul·la òssia. El personal està molt afectat i vol recordar el seu excel·lent caràcter i el rellevant rol en la cohesió i èxit del grup amb el naixement del primer rinoceront.
Responsabilitat és la paraula principal a BIOPARC. Responsabilitat en tots els sentits: amb la societat com plataforma de divulgació i educació per promoure la protecció de la natura; com a actor en la conservació de la biodiversitat juntament amb la decisiva participació de la Fundació BIOPARC; i amb el compromís amb el benestar animal de tot un equip professional dedicat a cura d'éssers vius. En aquest darrer àmbit, vivint enormes alegries, però també afrontant moments difícils com la malaltia i, de vegades, la pèrdua d'un animal, una cosa especialment desoladora per a les persones que comparteixen amb ells el seu dia a dia. En aquesta ocasió, des de BIOPARC València es vol comunicar la mort d'un animal profundament estimat, la rinocerona Ami, a qui s'ha practicat l'eutanàsia als 7 anys, per evitar-ne el patiment. Queda el record del seu excel·lent caràcter i la rellevància de la seua presència en l'estructura del grup amb l'èxit i l'esperançador naixement del primer rinoceront valencià.
BIOPARC València lamenta la pèrdua de la rinocerona Ami
Dins el Programa Europeu de Conservació del rinoceront blanc del sud (Ceratotherium simum simum) que té com objectiu frenar l'extinció d'aquesta carismàtica espècie, Ami va venir a BIOPARC València el 2023 procedent del Zoo de Kolmården (Suècia). Allí havia tingut problemes dèrmics importants que s'havien resolt lentament abans d'arribar al parc valencià. La rinocerota es va adaptar ràpidament als seus nous recintes i es va integrar immediatament al grup de rinoceronts. Era un animal de caràcter sociable i amistós tant amb el personal com amb els seus congèneres. No obstant això, el personal de biologia va advertir períodes d'apatia i alteracions en el comportament habitual.
Malgrat tots els esforços veterinaris i els diferents tractaments, els últims resultats van evidenciar un notable empitjorament. Durant el procés es va comptar amb el suport d'especialistes en cavalls de la Universitat CEU Cardenal Herrera de València, ja que els rinoceronts estan llunyanament emparentats amb els cavalls, i part de la seua fisiologia és molt similar al dels equins, per la qual cosa poden patir afeccions similars.
Els dades clíniques que tenim ara indiquen que les seves patologies estaven possiblement relacionades amb una malaltia de base i fatal de la medul·la òssia que ha anat progressant a poc a poc, i que explica la alteració significativa en els valors sanguinis. De fet, no generava de forma adequada ni glòbuls vermells ni plaquetes, les quals van arribar a estar a zero. En els darrers dos mesos la seva salut es va deteriorar amb rapidesa. Considerant el seu historial clínic, l'evolució negativa, el criteri de l'equip de cura animal i després de compartir la decisió amb el Programa Europeu d'Espècies Amenaçades (EEP), es va decidir no perllongar la situació i impedir-ne el patiment practicant l'eutanàsia.
Un cas cridaner i d'interès per a la comunitat científica
Amb el propòsit de continuar aportant valor des de BIOPARC a la comunitat científica, la necròpsia s'ha realitzat en col·laboració amb la unitat de patologia de la Universitat CEU Cardenal Herrera. Des d'un punt de vista científic és un cas molt cridaner i estrany, per la qual cosa, pendents de la resta de resultats d'anatomia patològica per conèixer la causa de la malaltia, les conclusions de l'estudi formaran part dels projectes de recerca, tant del parc com de l'Associació Mundial de Zoos i Aquaris (WAZA) de la qual BIOPARC València és membre, ajudant en el futur altres animals gràcies a la informació clínica.
Ami ha comptat amb les millors atencions formant part del grup de rinoceronts amb el mascle Martin, les femelles Nombula i Kwanza yel petit Kairu, la primera cria nascuda el novembre de 2025. Igualment ha gaudit del particular recinte multiespècie que recrea la sabana i que compartia amb les zebres de Hartmann (Equus zebra ssp. Hartmannae) i diferents aus com a marabús (Leptoptils crumeniferus), pelicans (Pelecanus onocrotalus), ibis sagrats (Threskiornis aethiopicus) i diferents anàtides (Anatidae).
BIOPARC València i la conservació in situ i conservació ex situ del rinoceront blanc
Sota l'amenaça de la caça furtiva per la seva cobejada banya, el rinoceront necessita un compromís col·lectiu per a la seva preservació. Inclòs a la Llista Vermella de la Unió Internacional per a la Conservació de la Naturalesa (UICN), aquesta entitat insta a considerar com una única població global les poblacions tant a la seva àrea de distribució natural com a fora (anomenades in situ i ex situ respectivament), d'acord amb la seva àrea pla estratègic “Un Sol Programa” (One Plan Approach).
Per tal d'assegurar la supervivència de l'espècie, juntament amb l'acció directa als hàbitats silvestres, la cria controlada científicament als parcs pot ser vital per reintroduir-se en cas d'un desastre als seus llocs d'origen BIOPARC està altament involucrat a les dues àrees, al parc per aconseguir conjuntament una població “de reserva” genèticament viable; i amb la Fundació BIOPARC en aquest cas cooperant en el projecte de Big Life Foundation al ecosistema del Gran Amboseli, entre Kenya i Tanzània.
Amb tot el dolor per la trista pèrdua, només queda el consol d'haver fet tot allò humanament possible per Ami i seguir, encara amb més força, protegint la natura. Descansi en pau.
