Una explosió de color ha arribat de Holanda a Bioparc València. A finals de juny Bioparc va rebre el jove suit procedent del Zoo de Rotterdam, on va néixer el 2008, sota una recomanació del programa de cria per a aquesta espècie a Europa.
El potamòquer vermell (Potamochoerus porcus pictus) és una mena de porc senglar que habita els boscos riberencs de les selves equatorials africanes. El seu nom científic Potamochoerus vol dir “senglar de riu”, en referència al seu hàbitat sempre proper a algun curs fluvial. A les platges de Gabon fins i tot se'ls pot veure nedar al mar. I la subespècie pictus (“vistós, adornat”) fa referència a la seva coloració.
I és que el potamòquer vermell és el mamífer de coloració més contrastada que existeix. La seva cara té marques blanques i negres, distingibles per sexes i estatus social, i el seu cos està cobert per un brillant mantell de color vermellós. És a dir: blanc, negre i vermell. Aquesta coloració tan cridanera els permet comunicar-se entre si al clarobscur del terra del bosc equatorial, mitjançant postures i moviments de cap. No obstant això, resultaria molt evident en un altre tipus d'ecosistema, i així l'altra espècie del gènere, el potamòquer gris (Potamochoerus larvatus), habitant dels boscos riberencs de les sabanes, té un color més discret, com indica el seu nom.
Però el seu bagatge artístic no s'acaba aquí. El nom en alemany d'aquest porcí pintoresc, “pinselohrschwein”, fa referència als plomalls en forma de pinzell de pèl blanc que presenta a la punta de les orelles, i que també serveixen per comunicar-se silenciosament entre membres d'una piara a la penombra boscosa.
Tot i això, “Rembrandt” arriba a València amb una missió menys artística i més prosaica: convertir-se en el nou mascle reproductor de Bioparc, aportant gens nous a la nostra piara. I en aquest afany, el verro holandès es trobarà amb un grup matriarcal d'estirp andalusa liderat per “Macarena”, rebut al seu dia de Bioparc Fuengirola, el nostre parc germà a la Costa del Sol. Tot un embolic flamenc, amb l'objectiu de preservar la diversitat genètica d'aquesta espècie en captivitat.
A la natura, aquests suits són omnívors, però juguen un paper clau en la dispersió de les llavors del bosc equatorial africà. Segueixen a micos mangabey i cercopitecs, i s'alimenten de fruita que ells rebutgen i cau a terra. Les llavors així ingerides, passen pel tracte digestiu i, lliure de polpa, són dipositades amb la femta a gran distància de l'arbre mare. A les clarianes del bosc, aquests senglars es poden veure al costat de búfals, bongos o goril·les, alimentant-se de brots de vegetació tendra i sals minerals, cosa que hem replicat al bai de Bioparc València, on la piara de potamòquers vermells, una de les més grans d'Europa, posa una veritable nota de color al cor del Parc de Capçalera.
